L'alumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13. És l'element metàl·lic més abundant en l'escorça terrestre (8,13 % d'abundància).
La seva lleugeresa, conductivitat elèctrica, resistència a la corrosió i baix punt de fusió el converteixen en un material idoni per a multitud d'aplicacions, especialment l'aeronàutica; no obstant això, l'elevada quantitat d'energia necessària per a l'obtenció del metall a partir dels òxids, dificulta la seva major utilització; dificultat que pot compensar-se pel seu baix cost de reciclatge, la seva dilatada vida útil i l'estabilitat del seu preu.
L'alumini és un metall lleuger, tou però resistent i d'aspecte gris platejat. La seva densitat és aproximadament un terç de la de l'acer o del coure, és molt mal•leable i dúctil i apte per ser mecanitzat i per la fosa.
Història
Generalment es reconeix a Friedrich Wöhler l'aïllament de l'alumini en 1827. Encara així, el metall va ser obtingut, impur, dos anys abans pel físic i químic danès Hans Christian Ørsted. Al 1807, Humphrey Davy va proposar el nom aluminum per a aquest metall encara no descobert, però més tard va decidir canviar-lo per aluminium per coherència amb la majoria dels noms d'elements, que usen el sufix -ium.
Quan va ser descobert es va trobar que era extremadament difícil la seva separació de les roques de les que formava part, per la qual cosa durant un temps va ser considerat un metall preciós, més car que l'or.
L'any 1882 l'alumini era considerat un metall de sorprenent raresa del que es produïen a tot el món menys de 2 tones anuals. El 1884 es va seleccionar l'alumini com a material per a realitzar el vèrtex del Monument a Washington, en una època en què la unça (30 grams) costava l'equivalent al sou diari dels obrers que intervenien en el projecte; tenia el mateix valor que la plata.
La producció mundial va arribar a les 6.700 tones cap el 1900, 700.000 el 1939 i el 1943 va arribar als dos milions a causa de l'impuls de la Segona Guerra Mundial. Des de llavors la producció s'ha disparat fins a superar la de tots els altres metalls no ferris.
Actualment el procés ordinària d'obtenció del metall consta de dues etapes, l'obtenció d'alúmina pel procés Bayer a partir de la bauxita, i posterior electròlisi de l'òxid per obtenir l'alumini.
Obtenciò
El procés per obtenir l'alumini va ser inventat l'any 1886 pel cientific Francès Héroult i el nord americà Hall.
Actualment la obtenció es basa en aquestes descobriments i consta de dues parts:
-Primer s'obté la alúmina amb el procés de Bayer procedent de la bauxita.
-Després es fa l'electròlisi de l'òxid per obtenir, finalment l'alumini.
En aquest moment tenim l'alumini primari, però es necessita obtenir el anomenat alumini secundari per tal de que sigui aprofitable com a material.
Obtenció de l'alumini secundari:
-N'hi ha dos tipus (depenent del forn utilitzat, rotatiu o d'altres)
La diferència entre els dos tipus es troba en la utilització o no, sals per la fusió de les ferralles.A través de la utilització de sals s'aconsegueix un grau més alt de recuperaciò de l'aluminim ja que disminueix el grau d'oxidació durant la fusió.
Aplicacions
Ja siga considerant la quantitat o el valor del metall emprat, el seu ús excedeix al del qualsevol altre exceptuant l'acer, i és un material important en multitud d'activitats econòmiques. L'alumini pur és tou i fràgil, però els seus aliatges amb petites quantitats de coure, manganès, silici, magnesi i altres elements presenten una gran varietat de característiques adequades a les més diverses aplicacions. Aquests petits aliatges constituïxen l'element principal de molts components dels avions i coets, en què el pes és un factor crític.
Avantatges i Inconvenients
Avantatges:
Les més destacables sòn:
-La seva adundància
-La seva lleugeresa
-Coses que faciliten la seva utilització per proudir cotxes, launes
Inconvenients:
-Com la obtenció es fa amb l'ajut de sals al forn s'augmenta la producció d'escories salines
-Algunes persones manifesten al·lèrgia a l'alumini
Reciclatge, l'alumini secundari
L'alumini és 100% reciclable sense minva de les seves qualitats físiques, i la seva recuperació per mitjà del reciclatge s'ha convertit en un faceta important de la indústria de l'alumini. El procés de reciclatge de l'alumini necessita poca energia. El procés de refós requereix només un 5% de l'energia necessària per produir el metall primari inicial.
El reciclatge de l'alumini va ser una activitat de baix perfil fins a finals dels anys seixanta, quan l'ús creixent de l'alumini per a la fabricació de llaunes de refrescos va portar el tema al coneixement de l'opinió pública.
